Bruixes al sol

Esponeroses i blanques canten les bruixes al sol de migdia recollint els fassers més alts per fer graneres aeronàutiques i fusos per filar la vida i teixir coverbos que encisin els peixos per enfilar-los –peix·copinya·peix·copinya ... de deu en deu entre avemaries de cornets i una patena de llatra d’algues fresques i lluentes– com rosaris reverencials i pietosos que resaran entre pins, mates i esparregueres bordes a la posta de sol i salmodiaran lletania rere lletania metres el sol s’enfonsa en el mar de la llunyania y apaga el gran far de coure enlluernador per descórrer la cortina fosca que revela el misteri de la lluna que congriarà de plata diamantina els pits turgents de les verges circumdants de la foguera iniciàtica no se sap si de l’Eros sebastianenc o de l’ermitana barba blanca enardida... O Dies Irae de cendres disperses i esfumades ordalies!