Potser tu mires
I els déus espantats
Capgiren bajoques
De fum entorcillat
I semprevives diluïdes
En un vol de miloques
Esburbat
Salpassos esclatats
Furibundes roselles
Parets emblanquinades
I caramulls d’estelles
I branques ennegrides
A punt d’omplir cistelles
De filoses esclatades
Abruptes roques
Polsoses mortalles
Canyissos tenalles
Claus de sabater
Un esparver
I tres espires
martes, 21 de abril de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)