martes, 21 de abril de 2009

Potser tu mires

Potser tu mires
I els déus espantats
Capgiren bajoques
De fum entorcillat
I semprevives diluïdes
En un vol de miloques
Esburbat
Salpassos esclatats
Furibundes roselles
Parets emblanquinades
I caramulls d’estelles
I branques ennegrides
A punt d’omplir cistelles
De filoses esclatades
Abruptes roques
Polsoses mortalles
Canyissos tenalles
Claus de sabater
Un esparver
I tres espires

domingo, 15 de marzo de 2009

Com una estàtua de sal d’alt d’una rosseguera de buguenvíl·lies esmaperdudes un dia llamps i trons aparegué impol·luta a trenc d’alba la imatge irreverent d’una deessa nua coronada de murtons i caramuixes prometent l’arribada d’una processó de moixos sords que cantarien salmòdies desentonades dirigides per un mussol de veu escardada que duia al coll la medalla resplendent de la inutilitat més absoluta i després de remugar l’ave verum iniciaria el camí de les tretze més una estacions del via crucis al murmuri penitencial del “considera, ànima devota..."

sábado, 7 de marzo de 2009

Viage

¿Quién sabe a qué hora llega el tren que está en vía muerta y dónde puede comprarse el billete para no ir a ninguna parte?

domingo, 15 de febrero de 2009

Nosferatu

Nosferatu feia cucaveles
En un bri d’esparreguera
Els espàrecs empipats
L’enviaren a porgar
fum i filar estopa
L’estopa li escaldà les mans
I quan trobà un sedàs
De fum ja no en quedava
I el caliu que se moria
Per llit només tenia
Un gris almud de cendra
Nosferatu Nosferatu
Qui t’ha vist i qui te veu
Si abans poca cosa eres
Ni a la meitat avui arribes
Prest de tu no en cantaran
Ni galls ni gallines
I el racó on t’amaguis
S’omplirà de teranyines

domingo, 1 de febrero de 2009

Funda, fona, honda


Funda = Fona = Honda
En la isla Conejera nació Aníbal
Dels balears bel·licosos foners
No queda
Ni en argila ni en pedra
Ningún nombre grabado

lunes, 26 de enero de 2009

Poema descendente

Quicobi pelati granda
Foliola paquila crescens
Domonti praxila vices
Onca milcepa

Marcanda intana pices
Oscila remido frescens
Bilona tipela franda
Inda picepa

Melisota
Oncala
Pelesota
Nubala
Binele
Macele
Ala
Ota

martes, 20 de enero de 2009

Indefensión

Quantus tremor est futurus abracadabra gaviotas fantasmales en un lecho de madreselvas desdentadas y picos enhiestos bajo nubes de carcoma y fuentes de agua seca de tanto descenso por cogollos y esporas hasta la balsa corrupta de sombreros de copa y mitras respingonas bajo palios deshilachados y hojas secas por vericuetos soliviantados de tanta pretensión desaprensiva en búcaros y proscenios oscuros como cloacas donde anidan de noche las divinidades íncubas de porches y arcadas cuando tu quoque judex est venturus.

Bruixes al sol

Esponeroses i blanques canten les bruixes al sol de migdia recollint els fassers més alts per fer graneres aeronàutiques i fusos per filar la vida i teixir coverbos que encisin els peixos per enfilar-los –peix·copinya·peix·copinya ... de deu en deu entre avemaries de cornets i una patena de llatra d’algues fresques i lluentes– com rosaris reverencials i pietosos que resaran entre pins, mates i esparregueres bordes a la posta de sol i salmodiaran lletania rere lletania metres el sol s’enfonsa en el mar de la llunyania y apaga el gran far de coure enlluernador per descórrer la cortina fosca que revela el misteri de la lluna que congriarà de plata diamantina els pits turgents de les verges circumdants de la foguera iniciàtica no se sap si de l’Eros sebastianenc o de l’ermitana barba blanca enardida... O Dies Irae de cendres disperses i esfumades ordalies!