Com una estàtua de sal d’alt d’una rosseguera de buguenvíl·lies esmaperdudes un dia llamps i trons aparegué impol·luta a trenc d’alba la imatge irreverent d’una deessa nua coronada de murtons i caramuixes prometent l’arribada d’una processó de moixos sords que cantarien salmòdies desentonades dirigides per un mussol de veu escardada que duia al coll la medalla resplendent de la inutilitat més absoluta i després de remugar l’ave verum iniciaria el camí de les tretze més una estacions del via crucis al murmuri penitencial del “considera, ànima devota..."